Quan l’acollida es fa comunitat
Càritas Diocesana de Lleida aposta per tallers d’intervenció grupal per enfortir vincles, compartir coneixement i cuidar el benestar emocional de les persones nouvingudes.
Fins fa poc, l’atenció que s’oferia des del projecte d’Acollida Social de Càritas Diocesana de Lleida era principalment individualitzada. Un model que ha permès, durant molts anys, fer un seguiment proper i personalitzat a tothom qui ha entrat per la porta del número 2 de la plaça Sant Josep de Lleida. Tanmateix, les necessitats de les persones ateses també han anat canviant amb el temps i com reconeix la Maria Anglès, psicòloga i una de les impulsores de la idea “aquesta intervenció sovint es quedava curta per abordar necessitats més profundes i compartides”. Una limitació que va obrir la porta a una nova mirada, més comunitària i transformadora.
Així, a partir de l’any 2024, es va decidir posar en marxa una altra línia de treball: la intervenció grupal. Segons el Joan Roca, treballador social i un dels responsables d’aquesta iniciativa, la proposta va sorgir tant de l’equip tècnic com de les mateixes persones ateses, que expressaven la necessitat de trobar espais on compartir vivències i sentir-se compreses. “Volíem anar més enllà de la resposta immediata i individual, i crear espais on les persones poguessin sentir-se part d’un grup, d’una comunitat”, explica.
La fórmula es va anar esclarint i finalment l’escollida va ser el format taller, que permet abordar temàtiques diverses i adaptar-les als diferents perfils. D’aquesta manera, es van programar sessions que s’aniran duent a terme al llarg de tot l’any 2025, sobre drets i tràmits d’estrangeria, alimentació saludable i estalvi, ocupació, i també sobre qüestions emocionals i relacionals. “Ens semblava essencial poder oferir també espais per cuidar la salut emocional, perquè moltes de les persones que atenem arrosseguen un gran malestar”, afegeix la Maria.
Enfocament multidisciplinari
Els resultats no s’han fet esperar i mira que tot just s’ha traspassat l’equador de les sessions previstes. “Ens han confirmat que el treball grupal no només complementa, sinó que en molts casos potencia l’acompanyament individual”, diu el Joan. Els tallers generen espais de confiança, alleugen sentiments d’aïllament i donen lloc a dinàmiques d’ajuda mútua molt valuoses. També han permès a l’equip treballar d’una manera diferent, fora del despatx, amb tècniques més vivencials i un enfocament multidisciplinari.
Els objectius inicials eren ambiciosos però clars: arribar a més famílies, oferir informació útil i enfortir el vincle amb l’entitat. I, segons la Maria, s’estan assolint amb escreix. “La participació és molt bona, i les persones s’hi impliquen activament. Acudeixen de forma voluntària i participen molt, perquè la majoria dels tallers són dinàmics i participatius”, destaca. El perfil majoritari és el de persones nouvingudes en situació irregular o sense padró, que arriben a Càritas per iniciativa pròpia o derivades de serveis públics. A través de la seva treballadora social, poden escollir els tallers que més s’ajusten als seus interessos i necessitats. “És important que puguin triar, perquè això reforça la seva autonomia i implicació”, apunta el Joan.
Estrangeria, alimentació i benestar emocional, les propostes més participatives
Entre les propostes que han generat més interès, destaquen tres grans blocs. Els tallers d’estrangeria, per la necessitat de conèixer drets i opcions per regularitzar la situació administrativa; els d’alimentació, amb sessions sobre malbaratament, estalvi i compres eficients; I els de benestar emocional, amb espais per abordar el dol migratori, l’estrès i l’ansietat. “Ens arriben persones amb molt malestar acumulat, vivències de dol, inestabilitat...”, explica la Maria. Per això, de cara a la segona meitat de l’any, s’ha decidit ampliar l’oferta de tallers d’autocura i suport emocional, apostant per espais grupals que afavoreixin la confiança i el reconeixement personal.
Cada taller es valora amb les persones participants, i les opinions recollides són molt positives. Es destaca especialment el dinamisme, la possibilitat de participar activament i de compartir experiències amb altres persones en situacions similars. “Moltes persones ens diuen que se senten escoltades i que els ajuda molt veure que no estan soles”, comenta el Joan.
El 2026, més xarxa i més comunitat
Per a l’equip d’Acollida Social de Càritas Diocesana de Lleida, l’aprenentatge ha estat evident. “El treball grupal no només és eficient a escala informativa, sinó que esdevé un espai terapèutic i de reconstrucció comunitària molt potent”, afirma la Maria. Per això, volen continuar caminant en aquesta línia, combinant l’acompanyament individual amb propostes col·lectives que posin al centre el benestar integral de les persones.
De cara al 2026, l’objectiu és consolidar i ampliar aquesta oferta. Es volen crear grups temàtics amb continuïtat, que permetin generar vincles més enllà de l’espai del taller. També es preveu potenciar el coneixement comunitari, amb sortides per conèixer recursos i espais de la ciutat de Lleida. “Volem que les persones no només rebin informació, sinó que se sentin part d’una xarxa, d’una comunitat que les acull i les acompanya”, conclou el Joan.
