1,3 milions de persones viuen en situació d’exclusió social a Catalunya, segons l’informe FOESSA

Càritas Diocesana de Lleida ha acollit aquest matí la presentació de l’Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2025, sota el títol ‘De la societat fragmentada a l’esperança compartida’. L’acte s’ha celebrat a la seu de l’entitat a Lleida i ha reunit representants del món social i institucional de la demarcació. L’estudi, elaborat per Fundación FOESSA amb la participació de desenes d’investigadors de diverses universitats, analitza les dinàmiques de desigualtat i vulnerabilitat al país i posa de manifest un escenari de creixent fragmentació social. 

Segons les dades presentades, 1,3 milions de persones a Catalunya viuen en situació d’exclusió social, de les quals 664.000 ho fan en situació severa. L’informe descriu una societat marcada per la paradoxa d’un creixement econòmic que no es tradueix en benestar per a tota la ciutadania. 

L’habitatge i la precarietat laboral, principals factors de desigualtat 

Durant la presentació s’ha destacat que l’habitatge és un dels principals eixos de desigualtat. A Catalunya, una de cada quatre persones pateix algun tipus d’exclusió residencial, ja sigui per sobrecàrrega de despeses, amuntegament o pobresa energètica. 

Pel que fa a l’ocupació, tot i la millora de les dades d’atur, la precarietat laboral continua marcant les trajectòries vitals. Entre 2018 i 2024, l’ocupació ha crescut un 14%, però els salaris reals només ho han fet un 2,2%, fet que evidencia que tenir feina no sempre garanteix sortir de la vulnerabilitat. 

Aïllament social i fractura generacional 

L’acte també ha servit per posar sobre la taula l’augment de l’aïllament social, que s’ha quadruplicat en els darrers anys, així com el risc creixent de fractura generacional. Les persones joves tenen cada vegada més dificultats per emancipar-se i construir un projecte de vida autònom. 

Tot i aquest context, s’ha remarcat que les persones en situació d’exclusió no són passives: tres de cada quatre llars despleguen estratègies per millorar la seva situació. “No fallen les persones; falla el sistema”, conclou l’informe. 

Veu del territori: entitats socials de Lleida 

La jornada ha inclòs també una taula d’experiències amb la participació d’entitats socials de la demarcació de Lleida, que han aportat una mirada de proximitat sobre les diferents dimensions de l’exclusió social. 

Des d’Arrels Sant Ignasi, Rosa Majoral ha posat el focus en l’aïllament social com una de les grans problemàtiques actuals, vinculada a una societat cada cop més individualista i amb relacions més febles. Majoral també alerta que la manca de vincles incrementa la vulnerabilitat —menys recursos, menys suport i més aïllament— i ha defensat recuperar el sentit de comunitat com a eina clau per fer-hi front. Per la seva banda, Montse Manuel, de Social House, ha situat l’habitatge com un dels principals factors d’exclusió, amb un parc públic molt per sota del que marca Europa i amb un mercat que dificulta l’accés a una part important de la població. Manuel ha advertit que s’estan normalitzant preus de lloguer elevats a Lleida i ha reclamat polítiques valentes que garanteixin el dret a l’habitatge per a tothom. 

Des del programa Incorpora Lleida de la Fundació “la Caixa”, Mireia Castells ha destacat l’impacte de la pobresa cronificada en l’accés al mercat laboral, amb perfils cada cop més fràgils i la presència creixent de persones treballadores pobres. Així mateix, ha remarcat que moltes de les persones ateses són del propi territori, amb mancances formatives i dificultats per adaptar-se a un mercat laboral exigent i inestable. Finalment, Verònica Teixidó, responsable del Programa d’Acollida de Càritas Diocesana Lleida, ha evidenciat com la pobresa es pot transmetre de generació en generació quan les oportunitats no són iguals des de l’inici, amb dades que mostren una forta precarietat econòmica i vital en moltes famílies. En aquest sentit, ha subratllat que factors com la inestabilitat en l’habitatge, les dificultats educatives o l’accés limitat a recursos bàsics impacten directament en la infància, i ha defensat l’acompanyament i la generació d’oportunitats com a eina clau per trencar aquest cercle. 

Aquest espai ha posat en relleu la importància del treball en xarxa i el paper clau de les entitats socials en l’acompanyament de les persones en situació de vulnerabilitat. 

Cap a una esperança compartida 

Davant d’aquest escenari, l’Informe FOESSA reclama polítiques públiques més valentes i integrals, així com el reforç dels vincles socials i comunitaris. 

La presentació ha conclòs amb una crida a la implicació col·lectiva per construir una societat més justa, amb un missatge clar: l’esperança és una tasca compartida.