La pobresa s’hereta? Quan les oportunitats no són iguals des de l’inici
Hi ha preguntes incòmodes que com a societat sovint evitem. Una d’elles és clara: la pobresa s’hereta?
Parlem sovint de l’esforç individual, de la cultura del mèrit, de “si vols, pots”. Però la realitat que es troben moltes famílies és una altra. No tothom parteix del mateix punt de sortida. I això, amb el temps, pesa.
Créixer en un entorn amb dificultats econòmiques no només implica tenir menys recursos materials. Sovint vol dir viure amb inestabilitat, amb incertesa, amb menys accés a espais d’estudi adequats, a suport educatiu o a activitats que complementin el desenvolupament personal. Vol dir, en molts casos, haver de prioritzar necessitats immediates per davant de projectes de futur.
Aquesta realitat té conseqüències directes. Hi ha joves que no poden continuar els estudis postobligatoris, que veuen el batxillerat o la universitat com opcions llunyanes o inassumibles. No per manca de capacitat, sinó per manca d’oportunitats. I és aquí on el cercle es repeteix.
Quan no es pot accedir a una formació que obri portes, les opcions laborals es redueixen. I aquesta limitació sovint es trasllada a la següent generació. És així com la pobresa deixa de ser una situació puntual per convertir-se en una realitat que es perpetua.
Canvi de rumb
Davant d’aquest escenari, el Programa d’Acollida de Càritas Diocesana de Lleida treballa per trencar aquesta dinàmica. No només donant resposta a necessitats immediates, sinó escoltant, orientant i acompanyant les persones perquè puguin recuperar autonomia i oportunitats.
Durant el 2025, el programa ha atès 1.773 persones, de les quals 1.027 són dones, moltes d’elles sostenint soles la criança i el dia a dia familiar. Més de 1.500 persones es troben en situació d’economia submergida o amb ingressos molt inestables, una realitat que dificulta projectar qualsevol futur amb seguretat.
Aquesta fragilitat es reflecteix també en l’habitatge: 727 participants viuen en situació de relloguer, sovint en condicions precàries i sense estabilitat. Només en aquest àmbit, s’han registrat 650 respostes d’ajuda.
Les dificultats per cobrir necessitats bàsiques continuen sent una constant. De les 7.860 respostes totals donades des del programa, 2.143 han estat vinculades a l’alimentació, evidenciant fins a quin punt moltes famílies tenen problemes per garantir una cosa tan essencial com menjar amb normalitat.
També la infància requereix una atenció específica, amb 130 intervencions directes al llarg de l’any, posant el focus en els infants i joves que creixen en aquest context.
Històries de vida
Darrere de cada xifra hi ha històries de vida. Històries de persones que volen tirar endavant, que volen oferir un futur millor als seus fills i filles, però que es troben amb barreres que no sempre depenen d’elles.
Parlar de pobresa hereditària no és assenyalar, és entendre. És posar sobre la taula una realitat que existeix i que interpel·la a tota la societat. Perquè si les oportunitats no són iguals des del principi, la igualtat real és només una idea.
I la pregunta, potser, no és només si la pobresa s’hereta. La pregunta és què estem disposats a fer perquè deixi de fer-ho.