“Veure’s obligada a treballar sense contracte també és violència”
Sota el títol ‘Les violències contra les dones al món. Una mirada de dona migrada’, va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Ilerdencs una tertúlia amb 4 dones que, d’una manera o altra, tenen expertesa i són veus autoritzades per parlar sobre aquesta temàtica. Les intervencions van posar de manifest que queda molt treball per a fer en l’àmbit de les violències contra les dones, tant a escala local com global. Però també per aportar un missatge d’esperança, amb els passos que s’han fet en els darrers temps per habilitar espais i condicions idònies perquè aquestes dones tirin endavant, almenys en el nostre territori.
Organitzada per Càritas diocesana de Lleida i promoguda per progrma d’Atenció al Fet Migratori de la nostra entitat, en l’acte van participar-hi Bea Cantero (coordinadora de prevenció de les violències de gènere a l’entitat Mujeres Pa’lante), Elena Ferre (tècnica del Departament d’Igualtat i Feminismes a Lleida), Bombo Ndir (activista en drets humans i Creu de Sant Jordi 2023) i Natàlia Ribas (sociòloga i investigadora de la UAB). Totes elles, amb la moderació de la periodista Anna Sàez, han relatat diverses situacions de violències que pateixen les dones migrades. En aquesta línia, Bea Cantero destacava, arran d’un estudi, la seva preocupació per les treballadores de la llar “pateixen violències de molts tipus dels seus amos. Sense anar més lluny, haver de treballar sense contracte també és violència”.
La tertúlia va versar, entre altres, sobre quins tipus de violències pateixen les dones en el país d’origen, en trànsit i destí, quines són les causes d’aquestes violències i les eines s’ofereixen a aquestes persones, actualment, per poder fer-hi front. Sobre aquest el segon punt, Elena Ferre va lamentar que “les situacions d’irregularitat administrativa perpetuen les violències” i va afegir que aquestes “són interseccionals, depenen del context, la situació i l’experiència patida per cada dona”. Bombo Ndir es qüestionava, en aquest aspecte, “fins quan em consideraran dona migrada si fa més temps que soc a Catalunya que vaig estar al meu país?”, en referència a l’espera de 3 anys per aconseguir regularitzar la situació, sempre que s’hagi pogut acreditar amb l’empadronament que, segons Ndir “ara s’ha convertit en una comercialització”.
Natàlia Ribas va obrir la perspectiva d’aquestes violències per manifestar que “la violència de gènere és un problema global” i, interpel·lada per les vivències d’aquestes dones en trànsit, va explicar que “la frontera encara és més perillosa per una dona, ja que queda totalment exposada davant de totes les violències, sense refugi”. Bombo Ndir va denunciar, també, el nombre d’infants que neixen en trànsit, “fruit de la violència que pateixen aquestes dones durant el trajecte. Unes violències que es veuen obligades a acceptar per poder sobreviure”. Tornant a les dones migrades del nostre territori, Bea Cantero avisava que “també cal tenir molt en compte les violències psicològiques”.
Les solucions, diverses i difícils
Preguntades per les possibles solucions a les situacions que viuen aquestes dones, tant al nostre territori com arreu del món, Bea Cantero aposta per una sensibilització i conscienciació duent a terme “petites accions que impactin”. Per la seva part, Ribas va posar sobre la taula l’empoderament, que considera “important però no l’únic camí, perquè hi ha espais on s’ha d’actuar per emergència”. Elena Ferre destacava la necessitat que té la societat que, d’una vegada per totes, les dones migrades tinguin veu en espais de participació política i “no només les quotes que s’obliguen per llei”. Per concloure, Bombo Ndir apel·lava al paper dels homes en tot plegat “us heu d’aixecar i dir que no sou uns maltractadors ni violadors perquè vosaltres també sou part de la solució de totes aquestes problemàtiques”.
Es pot visualitzar tot l’acte en aquest enllaç
