[Manifest] - 'Defensar els drets de la infància no és opcional'

Avui commemorem el reconeixement internacional dels Drets de la Infància. Aquest dia ens recorda que hem de defensar, garantir i, en alguns casos, conquerir els drets de tots els menors d’edat. És també una oportunitat per reflexionar sobre el paper que assumim els adults —família, Estat i societat— com a garants d’aquests drets. Aquells que cuidem, eduquem i acompanyem hem de mantenir sempre una mirada basada en drets.

Durant aquests dies, en moltes localitats d’Espanya, s’ha fet un gest senzill però profundament simbòlic: els nens, nenes i adolescents han reflexionat i escrit en globus els seus drets. Aquests globus es converteixen en un missatge de vida, una declaració de valor i una invitació a cuidar, protegir i escoltar la infància.

Qui educa i acompanya?
La resposta és clara: tots i totes. No importa si tenim fills o no: com a societat educadora som models de referència per a les generacions més joves. Ells són el futur, però també el present que defineix aquest futur. Els nens i les nenes ens observen, aprenen per imitació i hem de ser conscients de com ens relacionem, com parlem, com resolvem conflictes i com actuem en cada espai.

La família és el nucli principal d’educació i protecció. Hem de cuidar-la perquè sigui un espai segur i afectiu per als menors. Avui, més que mai, hem de reconèixer la diversitat de famílies i garantir que totes puguin complir la seva funció protectora.

Infància i pobresa
A Càritas no parlem de pobresa infantil, perquè la infància és riquesa per naturalesa: és el bé més preuat de la societat. Sí parlem de famílies i entorns de pobresa en què viuen i creixen alguns nens i nenes. Cal treballar perquè tots els nens i nenes accedeixin als drets que els corresponen i gaudeixin de la igualtat d’oportunitats.

Escola i espais segurs
L’escola i els instituts són espais essencials d’educació i relació. Han de configurar-se com a entorns segurs i protectors. Com a societat, hem de reconèixer i valorar el paper dels mestres i professors. A l’escola s’hi va per molt més que aprendre: els agents educatius han d’assegurar que l’experiència dels menors sigui satisfactòria i enriquidora per a tots i totes.

L’assetjament escolar i la violència entre iguals ens preocupa. No podem mirar cap a una altra banda ni treure importància al que ens expliquen els nens i les nenes. Hem de deixar de normalitzar la violència entre iguals: no, no és “cosa de nens”. Defensem el dret que res ni ningú els robi el somriure.

Educació no formal i protecció
Reconeixem la tasca dels educadors, treballadors socials i professionals de l’educació no formal. Que els discursos d’odi i la por sense fonament no ens impedeixin veure la vulnerabilitat d’alguns menors no acompanyats.

El dret a jugar
Sabem que el que més agrada als nens és jugar. Aquest dret s’ha de reconquerir a les ciutats, als carrers i a les agendes dels adults. Com diu Francesco Tonucci: “Una ciutat segura, divertida i còmoda per als nens serà, a més, un espai públic de qualitat per a tothom”.

Pantalles i salut mental
Cada vegada hi ha més evidències científiques sobre els impactes negatius de l’ús prematur de pantalles en el desenvolupament cognitiu, el llenguatge, la salut física i mental. Vivim envoltats de tecnologia, internet i intel·ligència artificial. En un món tan artificial, cal incorporar quelcom tan humà com els drets. La humanització de l’avenç digital passa per adaptar els drets humans a aquest món digital.

És fonamental prevenir, cuidar i atendre la salut emocional i mental dels menors d’edat. El sistema públic ha de millorar per oferir atenció integral i reduir les llistes d’espera. Però també la societat ha d’actuar amb responsabilitat en el tracte i la cura com a factor de prevenció.

Conflictes i pau
Hem de mostrar a la infància formes assertives de resoldre conflictes. Avui existeix una perillosa normalització de la guerra. No hi ha guerra sense morts. Segons UNICEF, en els darrers dos anys s’ha constatat la mort o mutilació de 64.000 nens i nenes a Gaza, entre ells almenys 1.000 nadons.

El nostre compromís
Des de Càritas reafirmem el nostre compromís en la protecció de la infància davant la violència i la vulneració de drets. Hem implementat un protocol per aplicar la Llei Orgànica del 5 de juny de 2021 (LOPIVI), que reforça la detecció i coordinació davant situacions de violència.

Treballem per oferir espais segurs i de bon tracte, on es practiqui l’escolta activa, lliure de judicis i estereotips. Llocs per aprendre, equivocar-se, experimentar èxits i gestionar la frustració.

Des de la nostra acció social, pastoral i comunitària, acompanyem famílies i infància en situació de vulnerabilitat, reconeixent les seves fortaleses i capacitats. Apostem per una mirada integral que no només protegeixi, sinó que empoderi. Perquè cada nen i cada nena són portadors de futur, i cada adolescent és protagonista del present.

Defensar els drets de la infància no és opcional: és un compromís ètic i social. Fem una crida a tota la societat —institucions, comunitats, famílies i persones— per unir-nos en la defensa activa dels drets de la infància i l’adolescència. Que l’esperança sigui el motor que ens impulsi a construir un món on cap nen ni nena quedi enrere, i on cada jove pugui desplegar el seu potencial amb llibertat, equitat i amor.