L’exclusió social afecta 1,35 milions de persones a Catalunya

L’habitatge i la precarietat laboral són els principals motors de la desigualtat

Càritas Catalunya ha presentat avui l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la Fundació FOESSA, que ofereix una radiografia exhaustiva de les fractures socials al país. L’estudi constata que 1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, cosa que representa el 17% de la població catalana. A més, 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió davant un canvi de cicle econòmic.

L’habitatge, principal factor d’exclusió a Catalunya
L’habitatge és avui el principal factor de desigualtat i exclusió social. Segons l’informe, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat en l’habitatge. De les diferents formes de dificultat en l’accés i manteniment de l’habitatge, destaca que el 13,3% de la població cau en pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge i que el 12,6% viu en un greu amuntegament.
A més, el 6,3% pateix tinença en precarietat (habitacions de relloguer, ocupació, cessió o en procés de desnonament), amb la por de ser expulsades de l’habitatge en qualsevol moment. En conjunt, 1 de cada 5 persones viu en situació d’exclusió residencial, al voltant d’1,5 milions de persones.

Treballar ja no protegeix de l’exclusió
L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). Durant la presentació de l’informe, Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador de l’estudi, ha constatat que treballar ja no salva de l’exclusió. El 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i a això s’hi suma un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba en atur des de fa 1 any o més. Ha destacat també que això té conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la salut mental.

Els multiplicadors de l’exclusió: la salut i els vincles
L’informe també alerta sobre la ruptura dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. Flores ha afirmat que «on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; on es trenquen, la dependència s’accelera». Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió. A més, l’exclusió social deteriora la salut física i mental: ha augmentat la població amb malalties greus que no reben atenció mèdica, del 3% el 2018 al 5% el 2024 a Catalunya.

Els rostres de l’exclusió
L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir una major exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com el 43% de les persones d’origen immigrant, que s’enfila fins al 75% si es troben en situació d’irregularitat administrativa.
Les principals víctimes són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha deixat d’augmentar des del 18% (2018) fins al 33% (2024). «Això constata que els estem retallant el futur i les oportunitats», ha afirmat. L’informe afegeix també els joves, que tenen un futur desdibuixat en normalitzar la precarietat laboral i no poder accedir a l’habitatge. Flores ha destacat que «no fallen les persones, falla el sistema», ja que 3 de cada 4 persones tenen activades estratègies d’inclusió (treballar, estudiar, formar-se, etc.).

Propostes per frenar la fractura social
Davant aquesta situació, el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha destacat que són necessàries polítiques integrals i coherents, començant per un pacte d’Estat per l’habitatge, en què l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritària.
«Cal protegir la infància i promoure la joventut», ha afirmat Busquets, assenyalant la prestació universal per criança com una mesura essencial per acabar amb la pobresa infantil. Finalment, ha subratllat la necessitat d’apostar per la generació de vincles comunitaris i la participació social com a elements clau per sortir de l’exclusió. Segons Busquets, «no n’hi ha prou amb pedaços: cal un nou model de polítiques que previnguin, protegeixin i transformin».
Com a cloenda, el delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya, monsenyor Javier Vilanova, ha destacat la importància de canviar les causes estructurals de la pobresa per garantir l’accés als drets bàsics a totes les persones. «El sofriment dels altres ens ha d’interpel·lar i moure per millorar la societat i cuidar el planeta. No podem mirar cap a una altra banda, és una responsabilitat que tots tenim com a habitants d’aquest món», ha afirmat.