Joan Carles Nicuesa: “Càritas és l’expressió de l’amor i de la misericòrdia de l’Església vers els homes i les dones que la societat ha exclòs”

Entrevistem el nou Delegat Pastoral de Càritas Diocesana de Lleida. És la segona persona laica, després de Plàcid Burguès, que assumeix aquest encàrrec.

Quina valoració en fas?

El cas que un laic assumeixi o se li encarregui responsabilitats pastorals com en aquest cas, delegat de Càritas, no hauria de ser notícia, sinó un fet normal, ja que els laics pel fet de ser batejats i confirmats en la fe poden participar i tenen el deure de poder assumir aquestes responsabilitats en tots els àmbits de la vida de l’Església. Des d’acompanyar i cuidar de les comunitats parroquials, passant per les delegacions diocesanes o altres responsabilitats pastorals i organitzatives de la diòcesi, juntament amb el bisbe, els mossens i els religiosos/es. D’això n’hem d’estar convençuts, ja ho dèiem al Concili Vaticà II.

Per posar-nos en antecedents, quina ha estat la teva experiència vital fins aquí?

A casa hem viscut el compromís dels pares en voluntariat com quelcom habitual, també les vivències del grup de joves a la parròquia del Carme amb Mn. Jaume Montaña, els estudis amb els salesians, formar una família amb la Carmen, la meva esposa, ser pares i padrins, col·laborar tant a la parròquia del Carme com a la Sagrada Família (Unitat pastoral de Cappont) amb la Confirmació, l’animació de la litúrgia i el Consell de pastoral.

I també t’has format i has tingut responsabilitats pastorals...

A l’Irel he cursat els estudis de Teologia Pastoral i al juny vaig presentar la tesina de Màster sobre el laïcat i l’Església. I pel que fa a responsabilitats pastorals, el bisbe Ciuraneta em va nomenar delegat de l’Apostolat Seglar, encàrrec que ha durat uns 12 anys. He hagut de fer un parèntesi forçat per raons de salut i familiars fins ara, quan el bisbe Salvador m’ha demanat ser el delegat de Càritas i de la Xarxa d’Entitats caritatives i socials. Tot i que és molta la responsabilitat, cal confiar en Déu i posar-nos a treballar.

Ens pots explicar quines funcions té aquest nou encàrrec que t’ha fet el Sr. Bisbe?

La primera tasca és conèixer a totes les persones que formen part de l’entitat, per tal de saber en quins projectes treballen i de què es responsabilitzen. Ara bé, la primera funció pròpiament dita és representar al bisbe de forma permanent a Càritas Diocesana, des del tarannà propi i fer-me proper i present a la Permanent, als Consells de Càritas i de les Càritas parroquials.

Que vindria a ser...

Això vol dir conèixer i escoltar, aprendre, animar i acompanyar projectes, l’equip tècnic i el voluntariat de Càritas. Igualment, ser-hi en les formacions, jornades i campanyes que es plantegin o sorgeixin, en les trobades amb la gent gran, en l’animació de les Càrites parroquials. En definitiva, vetllar i poder fer possible el que ens diu el Pla Pastoral amb relació a la presència de Càritas a les parròquies. Per altra banda, també he de conèixer de primera mà els projectes de la Xarxa, promovent i coordinant trobades i iniciatives de la Xarxa d’Entitats. A poc a poc, com he dit des del primer dia, aniré descobrint amb què puc ajudar. 

Quins consideres que són els principals reptes que té al davant l’entitat?

Demanaria ser molt més “samaritans” evangèlicament, és a dir, sanar persones,  en l’acollida, l’escolta i l’acompanyament que es fa a aquestes i alhora ser més “profètics”, perquè hi ha moltes situacions al nostre voltant que atempten contra la dignitat de les persones vulnerables, com per exemple la llei d’estrangeria, les persones sense papers, els CIES, l’especulació energètica, l’acollida dels refugiats i dels immigrants o cuidar de la casa comuna. Hem de ser prou imaginatius per fer arribar a la societat i també a l’Església aquesta veu que considero imprescindible. No hem de perdre de vista que Càritas és l’expressió de l’amor i de la misericòrdia dels cristians i de l’Església vers els homes i les dones que la societat ha exclòs i que aquests són el rostre de Déu.

Amb un parell de mesos, a tot estirar, què és allò que més t’ha cridat l’atenció de Càritas?

Primer de tot, l’acollida que m’han dispensat la gent d’aquesta casa, el treball que realitzen, la quantitat d’iniciatives i projectes que es fan, tenir les portes obertes podent-te anar passejant-te per tota la casa i saludar a tothom. També la quantitat de reunions i trobades, que m’han deixat l’agenda plena!

No es para vaja...

No, no! A més, he vist la satisfacció de la feina ben feta, he vist un bon exemple de sinodalitat, aprofitant que entrem en temps de preparació del Sínode, com demana el Papa Francesc. També he intuït els problemes normals de tota relació humana, com passa a totes les cases, però sempre buscant el consens. Voldria agrair, especialment, l’acollida que m’han dispensat, per l’ajuda que oferiu. I ja sabeu, estic a la vostra disposició.