Entitats d’Església celebren l’inici d’un procés per a la regularització extraordinària de persones migrades
La Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola celebren l’anunci d’un procés que condueixi a la regularització extraordinària de persones migrades que viuen al nostre país. Consideren aquesta mesura un acte de justícia social i de reconeixement a tantes persones migrades que, amb la seva feina, fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país, sovint a costa de mantenir-se en situació administrativa irregular.
Aquest Grup Eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) considera que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, ja que dona resposta a aquelles persones que no poden acollir-se a les vies ordinàries.
El Reglament d’Estrangeria ha suposat un avenç en algunes qüestions, però està patint ajustos freqüents i presenta algunes llacunes que en justificarien la reforma per tal de consolidar-ne els aspectes positius. Per això, aquest grup eclesial ha sol·licitat reiteradament que s’hi incorpori, tal com s’ha fet anteriorment, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària.
El Reglament d’Estrangeria (RD 1155/2024), en vigor des del maig de 2025, constitueix un pas positiu i necessari per garantir els drets i la dignitat de les persones migrades. Tanmateix, deixa fora nombrosos col·lectius vulnerables que les nostres entitats acompanyen quotidianament i que han estat objecte reiterat de les demandes que, com a entitats eclesials, s’han fet al llarg d’aquests anys de treball per la ILP de regularització:
Persones sense possibilitat d’acreditar els dos anys de permanència exigits, sovint per la pèrdua de documentació en situacions de precarietat o emergència.
Persones indocumentades, que no poden accedir a la cèdula d’inscripció a causa de tràmits excessivament rígids.
Persones amb difícil ocupabilitat per motius d’edat, discapacitat, sensellarisme o malaltia crònica.
Treballadores i treballadors que, tot i poder treballar, no aconsegueixen presentar un contracte formal previ a causa de la lentitud de l’administració.
Sol·licitants de protecció internacional amb resolució denegada, que queden atrapats en llargs períodes d’irregularitat.
Famílies amb infants en situació irregular que, tot i complir requisits, no podran ser regularitzades.
Les entitats eclesials han treballat en un procés participatiu que va arribar a aplegar més de 900 organitzacions de tota mena i va recollir més de 600.000 signatures per a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Des de l’any 2023, les quatre entitats han participat en nombroses reunions amb actors polítics i socials, exposant la preocupació compartida i constatada en el dia a dia de la tasca d’acompanyament que duen a terme les entitats eclesials, davant la relació innegable entre irregularitat administrativa i exclusió social.
Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrades viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en què es troben moltes d’elles fa que el 68% estigui en situació d’exclusió social. Segons les darreres dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució l’any 2024 no tenia regularitzada la seva situació, cosa que equival aproximadament a unes 550.000 persones, una xifra que no ha deixat de créixer des de 2019.
En aquest dia, les entitats eclesials posen l’èmfasi en la immensa tasca de diàleg que s’ha dut a terme i en l’àmplia aprovació que va tenir la presa en consideració de la iniciativa el 9 d’abril de 2024 al Congrés dels Diputats. Aquesta regularització extraordinària ha estat reclamada per amplis sectors de la societat com una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Ha arribat l’hora de fer un pas decidit cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú no quedi relegat a la invisibilitat i l’exclusió.