El servei de suport psicoemocional comença a donar fruits

El mes de maig de 2023 a Càritas diocesana de Lleida posàvem en marxa un nou servei per a les persones que acudeixen a la nostra entitat. Es tracta del servei de suport psicoemocional, una iniciativa que sorgeix de l’equip de professionals, arran de la detecció de problemes emocionals o psicològics de les persones que s’atenen, especialment en els programes d’acollida social i d’habitatges solidaris. “Cada vegada és més habitual que professionals del treball social es trobin amb situacions molt complicades, de molta angoixa i vulnerabilitat i necessitin més eines per poder realitzar un acompanyament adient”, explica Míriam Castillo, responsable del servei i encarregada d’oferir aquest suport psicològic per a una intervenció terapèutica.

Es tracta d’un acompanyament en la part psicològica i emocional de la persona. “L’objectiu nostre és intentar treballar la simptomatologia present i les habilitats i capacitats d’aquestes persones per a reparar, disminuir o eliminar el patiment latent”, apunta la Míriam. En la majoria de casos s’està parlant de dol migratori, estrès, ansietat, traumes, dificultat de regulació emocional,... I la finalitat última és que siguin elles mateixes capaces de resoldre els problemes i situacions en què es troben, per tal de millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.

Fins a inicis del 2024, ja són 26 les persones que han estat derivades a aquest servei, després d’haver rebut una valoració transversal prèvia de les treballadores socials on es detecta quin és el probable focus de l’estrès de la persona.

La salut mental afecta la forma com afrontem la vida

Qüestionada sobre la importància de la salut mental per a l’esdevenir de les persones que s’atenen des de Càritas, la Míriam explica que “el benestar mental permet a les persones fer front als moments d'estrès de la vida, desenvolupar totes les seves habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a millorar la seva comunitat”. Des del maig passat, amb aquest servei es considera la salut mental com una part integral de la persona i s’enfoca més enllà de l'absència de trastorns. La salut mental també s'associa als canvis socials ràpids, a les condicions de treball estressants, a la discriminació i els mandats de gènere, a l'exclusió social, als modes de vida poc saludables, als riscos de violència i mala salut física i a les violacions dels drets humans.

Pel que fa al perfil de les persones ateses, la majoria han sofert moments d’estrès pel dol migratori.  

La Míriam afegeix “evidentment, no tothom passa el dol de la mateixa manera, ni li afecta igual. Hi ha persones que ho saben gestionar i solucionar de manera saludable, mentre a altres que els hi costa i poden necessitar ajuda. Una mala salut mental afecta a la manera de com pensem, sentim i actuem quan enfrontem la vida. També determina com fem servir l'estrès, les relacions amb les altres i la presa de decisions. L’absència de benestar emocional pot ocasionar problemes emocionals, físics i conductuals greus que,  de vegades, s'associen a la infelicitat i la disminució de l'alegria de viure”.

Valoració positiva i mirada al futur

Gairebé 9 mesos després de l’inici d’aquest trajecte, el servei comença a donar els seus fruits. Més enllà del nombre de persones ateses, el més important per l’entitat és que aquestes  agraeixen, valoren i aprofiten aquest servei. “La majoria d’elles, per no dir totes, no havien pogut anar mai a una consulta psicològica per motius econòmics. Altres també pels prejudicis i etiquetatges que encara s’han de suportar quan es pateix una malaltia mental”. En aquest sentit, les persones ateses noten trobar-se en un espai confidencial on es senten escoltades, valorades i no jutjades.

“Poden expressar tot allò que les angoixa, que les crea malestar i per altra banda, poden treballar-ho per a millorar les seves problemàtiques”, afirma la Míriam.

Encara que es tracti d’un servei amb poc recorregut, la Míriam se sent orgullosa de la feina duta a terme fins ara: “fent una valoració de l’1 al 10, li poso un 7. Falten eines i recursos per a millorar l’atenció i la intervenció. Però això és material. Per la part d’atenció, les persones fan un retorn molt positiu del treball realitzat amb ells i elles gràcies al seu compromís i ganes de millorar. D’altra banda, hi ha bons resultats de vincle, de millora,...” Des de Càritas diocesana de Lleida es considera que el servei ha de seguir amb la intervenció individual, però obra la porta a una intervenció grupal terapèutica per a un futur proper. De fet, aquest 2024 ja s’està treballant en aquesta línia.

Joan Rosinach