Dúnia: "Sempre he cregut que tots tenim alguna cosa per oferir, encara que ens sembli minúscula"

En la darrera emissió de ‘Voluntaris’, el pòdcast de la Federació Catalana del Voluntariat Social hi va participar la Dúnia, voluntària del programa d’habitatges solidaris de Càritas Diocesana de Lleida. En aquest enllaç podeu escoltar la seva intervenció i, a continuació, també teniu l’entrevista sencera per digerir-la amb tranquil·litat, ja que és un testimoni que val molt la pena de llegir.

Què et va motivar a fer-te voluntària de Càritas Diocesana de Lleida?

Ara que disposo d’una mica de temps, em va motivar poder aportar el meu granet de sorra per millorar la realitat social de la nostra ciutat, ajudant persones que ho necessiten i contribuint a fer una societat més justa i humana. Sempre he cregut que tots tenim alguna cosa per oferir, encara que ens sembli minúscula. Càritas em va semblar un bon lloc per dedicar una part del meu temps a ajudar persones nouvingudes a integrar-se, especialment a través de l’idioma i la nostra cultura.

Quina és la teva tasca dins del programa? Ens pots explicar com és un dia habitual?
La meva tasca és petita, però la faig amb molta il·lusió. Dono classes de castellà o català a joves que formen part del programa d’habitatges de Càritas. Sovint no són classes formals, sinó converses, vocabulari, compartir vivències. Alguns anys també he fet reforç escolar a infants. Amb altres voluntaris, organitzem sortides culturals i d’oci: la floració, l’IEI, la Mitjana, el Museu de Lleida... També celebrem festes tradicionals com Sant Jordi, la Castanyada, Nadal, el Tió... Acompanyem els joves en tallers, tant a la seu de Càritas com fora: cosir a mà i a màquina, visitar els bombers, reparar bicicletes o participar en un taller de swing. Aquest últim va ser molt especial per mi, ja que formo part de l’Associació Allswing i, juntament amb el Xavi, vam fer el taller. Jo només feia de “segona de a bordo”, però ens ho vam passar molt bé: vam ballar, cantar, riure... Veure les cares de felicitat, especialment d’aquells que al principi estaven seriosos, va ser molt emocionant. Ens van mostrar una gratitud sincera, i els dies següents ens preguntaven quan ho tornaríem a fer.

Ens pots explicar alguna experiència que t’hagi marcat en aquest temps que portes com a voluntària?

N’hi ha moltes, però com ja he comentat, el taller de swing va ser molt especial per la implicació i l’alegria de tots. Recordo especialment un senyor que sempre veia seriós, fins i tot durant la preparació de la festa de Nadal, però aquell dia va gaudir molt i no parava de donar les gràcies. També m’ha marcat escoltar les històries dels joves, les dificultats que han passat per arribar aquí, i la decepció que senten quan descobreixen que la realitat no és com s’imaginaven. Fora de Càritas, una experiència que em va impactar molt va ser quan, de jove, vaig fer voluntariat durant tres mesos al Paraguai. Tot i les condicions difícils, la gent ens ho donava tot. És una vivència que recomanaria, perquè et fa valorar tot, fins i tot allò que abans semblava insignificant.

Què t’ha aportat personalment fer voluntariat? Hi ha alguna cosa nova que hagis descobert en tu mateixa que desconeixies fins ara?

Fer voluntariat m’ha enriquit personalment i m’ha fet sentir més útil.
M’ha aportat satisfacció i una mirada més àmplia sobre la realitat social, molt diferent de la que vivim habitualment. He descobert que hi ha moltes entitats, com Càritas, que fan una gran tasca que sovint passa desapercebuda. El voluntariat m’ha recordat la importància de la solidaritat i de valorar les petites coses: compartir temps i atenció és molt valuós.

Què li diries a algú que s’està plantejant fer voluntariat, però encara no s’ha decidit?
Li diria que no dubti més, que ho faci. És una experiència enriquidora que et permet descobrir realitats diferents i sentir que el teu temps té un impacte positiu. Hi ha molta gent que es bolca en accions puntuals quan hi ha desgràcies, com a València, o entitats com Allswing que col·laboren amb DOWN, Salut Mental, AECC, Mans Unides, associacions veïnals... Són accions molt lloables, però puntuals. El que es necessita són accions constants, encara que siguin petites. Li diria que trobarà una manera de contribuir que s’adapti als seus interessos i disponibilitat. Regalant una mica de temps, pot canviar una vida i compartir somriures. Fes-te voluntari.