‘Construïm la Càritas que volem ser’, una jornada per reflexionar sobre comunitat, identitat i vincle
Càritas Diocesana de Lleida celebra una jornada de treball per reflexionar sobre el model de comunitat que vol construir i sobre el paper de professionals, voluntariat i persones acompanyades
Càritas Diocesana de Lleida ha celebrat aquest dimarts la jornada d’inici de curs ‘Construïm la Càritas que volem ser’, una jornada de reflexió al voltant de tres conceptes estretament vinculats amb la manera d’entendre i desenvolupar la nostra acció: identitat, comunitat i vincle.
La sessió, dinamitzada per Juan José López, de Càritas Española, i en la qual hi han participat tant voluntaris com persones treballadores, ha convidat els i les participants a mirar més enllà del dia a dia i plantejar-se una pregunta de futur: què podem sembrar avui per deixar una Càritas més comunitària a les persones que vindran demà?
Una reflexió que parteix també de la necessitat d’entendre que els processos comunitaris requereixen temps. “Nosaltres estem per sembrar, no per recollir. I no podem esperar els fruits demà”, ha assenyalat López durant la jornada.
Construir des d’allò que ens uneix
Un dels eixos centrals de la sessió ha estat la necessitat de posar el focus en allò que genera comunitat. I en aquest sentit, s'ha plantejat l’espiritualitat com un espai de trobada que pot anar més enllà de les creences personals i ajudar a construir vincles.
Construir comunitat implica, per tant, fer-ho conjuntament. Entre professionals i Càritas parroquials, entre persones contractades i voluntàries, entre persones acompanyades i agents de Càritas, i entre generacions diferents. I és en aquest camí on el voluntariat continua tenint un paper essencial. La jornada ha posat sobre la taula la necessitat de cuidar-lo, acompanyar-lo i reforçar els vincles entre les persones voluntàries i els equips tècnics. No es tracta de caminar en paral·lel, sinó de compartir objectius, espais i responsabilitats, entenent que totes les persones formen part d’un mateix projecte.
El vincle com a punt de partida
Un altre dels conceptes que ha centrat la jornada ha estat el vincle, entès com un dels primers passos per construir comunitat. Un vincle que passa per establir relacions més horitzontals, basades en l’empatia, la proximitat i el reconeixement mutu. Relacions en què les persones puguin trobar-se des d’una posició d’igualtat, compartir també les pròpies vulnerabilitats i generar espais de confiança.
La reflexió ha portat els participants a traslladar aquesta mirada al seu dia a dia amb una pregunta concreta: què puc fer jo, des del meu lloc, perquè les meves relacions siguin més horitzontals i contribueixin a generar comunitat?
Imaginar la comunitat que volem
La sessió ha finalitzat amb una dinàmica participativa per traslladar totes aquestes reflexions a la pràctica. Les persones participants han treballat conjuntament sobre què significa per a elles la comunitat i ho han expressat també a través de frases i representacions visuals.
Una manera diferent de posar en comú mirades, experiències i idees amb un mateix horitzó: continuar construint una Càritas on professionals, voluntariat i persones acompanyades avancem plegades, generant vincles i comunitat.
