Càritas Lleida reclama un increment urgent del parc d’habitatge social i un acompanyament estable a les famílies
L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest dimarts la jornada ‘L’habitatge, l’espai residencial digne i l’acompanyament a les famílies’, un espai de reflexió i treball compartit entre professionals del món social, institucional i del tercer sector amb l’objectiu d’analitzar la situació actual de l’habitatge a Lleida i avançar en propostes d’actuació coordinada.
En el marc de la segona taula rodona, dedicada a l’accés a l’habitatge, el secretari general de Càritas Diocesana de Lleida, Francesc López, va alertar que “cada vegada més famílies es troben atrapades en situacions d’inseguretat residencial que cronifiquen la pobresa i dificulten qualsevol procés de millora personal i laboral”. López va remarcar que l’habitatge “no és només un sostre, sinó la base imprescindible per garantir estabilitat, salut i inclusió social”.
Des de Càritas Lleida es va insistir en la necessitat d’un increment real i sostingut del parc d’habitatge social, així com en el reforç dels mecanismes de mediació i dels recursos d’acompanyament a les famílies en risc de pèrdua d’habitatge. Segons López, “cal una resposta estructural que combini polítiques públiques valentes amb el treball en xarxa de les entitats socials, posant sempre la persona al centre”.
La jornada es va iniciar amb una ponència de diagnòstic a càrrec de l’arquitecte i urbanista Josep Maria Llop, que va situar el problema d’accés a l’habitatge com un dels principals factors de vulnerabilitat social. Durant la primera taula rodona, centrada en l’espai residencial digne i la resposta al sensellarisme, es va coincidir en la necessitat de prioritzar polítiques de prevenció, consolidar models d’atenció centrats en la persona i reforçar la coordinació entre administracions i entitats.
En la segona taula, moderada per Antonieta Mateus, es van abordar els principals obstacles en l’accés a l’habitatge —manca d’oferta assequible, dificultats d’accés al mercat ordinari i situacions d’inseguretat residencial— i es va posar en relleu la urgència d’impulsar mesures que permetin garantir itineraris estables d’acompanyament.
La sessió va concloure amb un torn obert de paraula en què es va evidenciar un ampli consens: l’habitatge és una condició imprescindible per garantir la dignitat de les persones i cal continuar impulsant polítiques públiques i accions comunitàries coordinades que facin efectiu aquest dret.
