CALLAR, ESCOLTAR , DIALOGAR...

CALLAR, ESCOLTAR , DIALOGAR... Fes silenci, dóna-li un petó i deixa’l parlar

Vídeo

[video width="400" height="400" mp4="https://www.caritaslleida.net/wp-content/uploads/2017/03/WhatsApp-Video-2017-03-18-at-16.15.27.mp4"][/video]

Tanqueu els ells, taqueu els ulls... Imagineu això...

A taula, mamà, papà, jo, el meu germà, la meva germana, tots amb el seu propi telèfon mòbil (telefonino) parlant...

Tots parlen, però...,  parlem cap enfora, no parlen els uns amb els altres, tots es comuniquen , es veritat si es veritat, però no dialoguen.

Aquest és el problema, aquest és el problema...: la falta de diàleg i la falta d’escoltar a l’altre.

L’escolta és el primer pas del diàleg, i crec que això és un problema que nosaltres hem de resoldre, una de les malalties més lletges de l’època d’avui és la poca capacitat d’escoltar..., com si tinguéssim les oïdes tapades...

L’escolta...si m’estic comunicant amb el telèfon mòbil però no escoltem als que tenim a la vora, no dialoguem, estàs en comunicació amb altre, però potser no és una comunicació vertadera, no és diàleg, jo dic una cosa, tu  dius un altra però tot és virtual..

 I com es comença a dialogar? Amb l’oïda, destapar les oïdes, oïdes obertes per escoltar el que passa. Per exemple.

Vaig a visitar una malalt i començo a parlar:

• No et preocupis, aviat et curaràs, bla bla bla bla bla bla adéu que Déu et beneeixi...

I quantes vegades es fa així? El pobre malat es queda tal qual estava, però el que necessitava era que l’escoltessin. (aplaudiments)

Quan tu vas a visitar un malalt, calla, fes-li un petó, acaricia’l i fes una pregunta,  com estàs? I llavors deixa’l parlar.

La llengua, en el segon lloc.. . primer lloc el què?...  l’oïda... No ho he sentit... l’oïda

I la llegua quin lloc és? la segona sempre i escoltar i de l’escolta al diàleg i també al diàleg concret perquè el que es fa per telèfon mòbil és virtual, és líquid, no és concret.