Construïm el futur amb els migrants i els refugiats

Missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Malgrat les foscors i les males notícies que ens envaeixen, la fe ens diu que hi ha esperança, que tenim un futur que té el do de començar a realitzar-se ja en el nostre present. Per això podem proclamar que «nosaltres, d'acord amb la promesa del Senyor, esperem un cel nou i una terra nova on habitarà la justícia» (2 P 3,13).

Tot i així, sembla un atreviment parlar de futur enmig de les ruptures de la nostra època, i de les ferides que provoca l'emergent epidèmia de desesperança que cala tant en les nostres vides com en cada espai social. Però la fe ens enforteix i ens col·loca en un altre camí. Aprenem a avançar com a Poble de Déu enmig de la història concreta en què el Senyor ens ha col·locat per ser la seva sal i la seva llum enmig de tantes vicissituds i reptes. Ell ens confia la seva missió.

Amb aquesta convicció l'Església, a cada lloc, es posa al servei del regne de Déu sabent que la nostra tasca no és pessimista ni alienant, ja que és Crist mateix qui actua. Ell és qui està present, ens estima, anima i marxa per davant i compta amb nosaltres «en unió amb els seus, els anomenats, els elegits i els fidels» (Ap 17,14)

Com una gran primavera, el futur floreix en cada moment i fica arrels en la sembra que fem avui, en un món globalitzat, regat amb els fluxos migratoris i interconnectat. Construir-lo és una tasca apressant, sempre que comencem aprenent a llegir i desvetllar el pas de Déu per la història del present. Així ens posarem a treballar en la seva direcció i no en la nostra.

La resurrecció de Crist és meta i, alhora, llavor que impulsa aquest futur; i encara que de vegades experimentem foscors, veiem com es talen els brots al nostre voltant, o la desesperança crida als nostres cors, la vida del Ressuscitat sempre ressorgeix perquè és la que flueix sempre, com a saba nova, a l'interior de cada esdeveniment,  però no oblidem que en forma de llavor.  Per això aquest futur sempre, malgrat els hiverns, brolla exultant des de la humilitat, i necessita sentinelles atents que assenyalin i desvetllin els signes d'aquesta força tènue i senzilla de la resurrecció.  Les migracions, els moviments humans, la vida dels refugiats són avui llocs privilegiats des d'on Déu ens parla.

La construcció del futur no és una idea desencarnada.  Déu té en compte el nostre fang i la nostra pobresa. És més, és per mitjà d'elles onenriqueix el món (Cf 2 Cor 8, 9), per lo que no ens escandalitza que mai el Regne de Déu tingui nom d'èxit o de victòria immediata, perquè sabem que «portem aquest tresor en recipients de fang» (2 Co 4,7). L'esperança d'aquest futur compta amb la senzillesa de l'evangeli, amb la pedagogia de la Resurrecció i amb la mirada de Maria que sap cantar les marors del Senyor enmig de la senzillesa i la quotidianitat d'un món plural i multicultural.

La nostra societat globalitzada, després del trauma d'aquests anys de covid, crisi, fluxos migratoris cruents o guerres properes i llunyanes, té el repte d'empènyer amb esperança el futur. Els creients tenim molt a aportar en aquest camí esperançador i en la definició d'horitzons. Per això no podrem deixar que el futur es construeixi sol o que d'altres l'edifiquin. Si no ens movem o ens quedem mirant a nosaltres mateixos i les nostres organitzacions acabarem arribant on no hem de

Necessitem treure el millor de nosaltres per emmotllar junts aquest projecte d'humanitat obert i esperançador. Per fer-ho possible Crist suscita vocacions, i ens envia comunitats i migrants que possibiliten que aquest somni de Déu es realitzi i es transformi en anunci i en moviment que retorna dignitats arrabassades.  Són els guailies del futur que ens ajuden, des de Crist, a edificar-lo gota a gota. Haurem d'animar, donar suport i acompanyar-los.

Avui es posa en qüestió el dret a fugir de guerres, families, de construir una vida familiar en entorns segurs, de buscar una vida digna. És temps d'atrevir-se a mirar el futur de les migracions amb els ulls de Déu, tenint en compte que ho fem enmig d'una cultura de vegades miop i entretinguda en els seus petits espais, posant fronteres i murs, o engrandint les ruptures que descomponen el pla de Déu. 

Ens costa parlar amb els que no pensen com nosaltres, tenim mil paràmetres diversos i pocs punts de connexió. La mirada de Déu ens fa caure en el compte que hi ha un llenguatge comú amb altres maneres de pensar, i és el defensar la dignitat humana, reconèixer-la i comprometre'ns amb vitalitzar-la allà on es posa en qüestió.  És el punt de trobada per dialogar amb altres visions, i una plataforma des d'on podrem ajudar que els nostres germans descobreixin allò que els fa realment felices i per al que hem estat creats. No hi ha futur sense defensa de la inquebrantable dignitat de cada persona i de viure amb aquesta dignitat al nostre món. 

Aquest és el paradigma on ens situa la jornada Mundial del Migrant i del Refugiat que enguany pretén fixar la mirada en els qui poden ser privats de la construcció d'aquest futur si no fem res o si globalitzem la indiferència. Des d'ell rebem noves i velles trucades:

1- En un món creuat pels fluxos migratoris, és temps de començar a edificar a ritme de la justícia que mana de Déu.  Això significa que "cap individu o grup humà es pot considerar omnipotent, autoritzat a passar per sobre de la dignitat i dels drets de les altres persones singulars o de les seves agrupacions socials." (Ft 171), i, per tant, exigeix "reconèixer i respectar no només els drets individuals, sinó també els drets socials i els drets dels pobles." (Ft 126)

No hi ha futur sense la justícia. La urgència de la justícia es dona en un món dividit i ple de bretxes que es poden sanar i reconciliar, i mai convertir en rendes per a profits electorals i per assolir poder.

Davant el fenomen migratori pensem en el desenvolupament de la justícia que no només es pensa localment o des d'un entorn concret, sinó que aspira a ser patrimoni de tota la humanitat.  Plantegem una justícia global que tingui en compte les generacions futures, el medi ambient i els compromisos de tots els pobles de la terra.

Jesús ens demana incloure a tots amb gestos concrets, ja que com a cristians "no tenim dret d'excloure els altres, jutjar-los o tancar-los les portes" (Jornada mundial de les persones migrentes i refugiades 2022).  Ara s'obre la tasca de continuar impulsant espais i actituds els desenvolupin.

2.- No hi ha futur sense atendre els qui en formen part, però tampoc sense ajudar que siguin subjecte de la seva pròpia construcció.  La realitat de la migració, com a signe del nostre temps, ens diu que l'anunci de l'esperança i la construcció del futur no es pot donar sense posar els migrants com a constructors i part de la construcció.  No es tracta de posar-nos "nosaltres" davant i "ells" darrere, sinó, com diu el papa, construir junts cada dia un "nosaltres més gran".

L'Església vol posar cada migrant al centre per escoltar el seu crit i amb ell construir el futur que Déu somia.   El que aquest futur no tolera és ser construït "per als migrants" sense la llum i la sal dels migrants. No podem oblidar ningú si volem viure la catolicitat del poble de Déu. 

3.- Un futur amb la saviesa del migrant. El futur de tots es construeix, a  més, aprenent a descobrir el tresor que ens porten els migrants i refugiats. 

Com a signe del nostre temps ens aporten claus fonamentals per entendre el pla de Déu davant el futur.  La seva feina, la seva joventut, el seu sacrifici i el seu amor a la vida són només algunes de les grans bocanades d'aire fresc que porten.  Amb ells, i escoltant la seva experiència, podrem recuperar i recrear elements fonamentals de la fraternitat a la qual se'ns convoca enmig de la diversitat, alhora podrem  recuperar dimensions noves sobre la forma de ser cristians avui.  "La presència de les persones migrades i refugiades, com en general, la de persones vulnerables representa avui dia una invitació a recuperar dimensions essencials de la nostra existència cristiana i de la nostra humanitat que corren el risc d'adormir-se amb el nostre estil de vida ple de comoditats. (Papa Francesc, Jornada mundial de les persones migrants i refugiades 2019). Això ens estimula a aprofundir en les nostres pròpies conviccions i a reconèixer la riquesa de qui arriba.

4.- El futur es construeix també preparant les nostres comunitats per ser acollidores i hospitalàries, tinguin o no migrants en el seu si.

Un futur "amb tots" es forja incorporant l'experiència i la novetat del migrat que ja viu entre elles, i del migrant que truca a les portes. Es presenta el repte de continuar construint comunitats hospitalàries en tots els aspectes, no delegant ni encapsulant l'atenció al migrant com un aspecte perifèric de la pastoral, sinó empeltant-la en la catequesi, en la predicació, en l'oració, en la gestió...

Així, les comunitats que palpiten des de l'hospitalitat sembren aquest futur. Es revitalitzen amb aquesta saba nova de la migració que ens arriba i es converteixen en un signe autèntic d'anunci renovat de l'evangeli. La fraternitat és possible si generem comunitats significatives que visquin en el seu si l'harmonia que regala la fe.

Però és un camí complicat. Els migrants sovint no són vistos des de la clau de la dignitat o de la seva humanitat; hi ha altres claus en la nostra societat que els assenyalen i els contemplen com a destorb, invasors o ciutadans de segona. Són plantejaments danyosos que creuen la vida ideològica, política o cultural, i que es cuiden en la vida de la fe. "És inacceptable que els cristians comparteixin aquesta mentalitat i aquestes actituds, fent prevaldre de vegades certes preferències polítiques per sobre de fondes conviccions de la pròpia fe: la inabastable dignitat de cada persona humana més enllà del seu origen, color o religió, i la llei suprema de l'amor fratern."  (FT 39).

Per tant, estarem atents a detectar, educar i evangelitzar tot biaix que ens replega en nosaltres mateixos i difongui en els nostres entorns mentalitats llunyanes a l'Evangeli rebut.

L'Església en la vida de les seves comunitats vol posar-se al servei de qui vulgui construir aquest futur i convocar la nostra societat a caminar cap a la fraternitat universal a ritme d'"amabilitat social" comptant amb el do dels migrants i refugiats. 

L'aspiració és omplir d'esperança el nostre món des del realisme de l'evangeli. Això suposa aportar un to nou a les relacions socials i a  la manera d'edificar el projecte de futur, impedint que la divisió o la ideologització destrueixi ponts i invisibilitzi els més vulnerables.

Aquesta és una Jornada que pot impulsar la necessitat de treure a la llum tantes realitatsvulnerables i invisibilitzades, per reviure per ells, que afluixinmil dificultats, pateixen i ploren enmig de tantes injustícies. I una ocasió per sensibilitzar les nostres comunitats de les llàgrimes dels migrants, però també per descobrir el do de Déu que amaga la seva incorporació a les nostres societats i l'oportunitat que la seva presència ens està donant per recuperar la nostra humanitat i la nostra esperança. 

Ara animem en cada espai a respondre i plasmar: com podem construir un futur on tots hi semblen i puguem viure en pau i fraternitat?

Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat Humana de la Conferència Episcopal Espanyola

 v