El gran treball dels voluntaris en Càritas Diocesana de Lleida.

Moltes vegades no apreciem el treball que realitza un voluntari o voluntària fins al dia que deixa el servei o es va cap al Pare.

Avui en la figura del Lluís del Val podem veure un exemple de molts altres que en el silenci i sense fer soroll estan fem el bé. Sabem que el bé no és notícia, ens crida més la notícia cridanera que surt de la normalitat i de tant sentir notícies cridaneres creiem que la normalitat és el mal, doncs no, la normalitat és el bé que ens fem uns als altres.

La notícia ens va copsar quan ens van dir que el Lluís ens ha deixat per sempre. Recordar el que va fer a Càritas és recordar també el que molt han fet molts voluntaris i voluntàries abans i en aquests moments, ell va concretar en el projecte de “Troballes”.

Les persones que vam compartir la tasca, de la qual vas ser president entre 2003 i 2009, guardem uns records entranyables.

Des de Càritas Diocesana de Lleida el 2003 et van encomanar portar la responsabilitat d’endegar i desenvolupar el projecte de Troballes perquè el portessis a bon terme.

Va fer el trasllat del local del Polígon del Segre als locals, que ara tenim cedits per l’Ajuntament de Lleida, a Gardeny. A partir d’aquest moment va desenvolupar un projecte atractiu que ha donat servei a les persones amb dificultats per trobar feina de la diòcesi de Lleida. També va treballar per contribuir en la millora del medi ambient més net, amb el reciclatge de la roba.

Podem dir que va ser un temps on brollava la il·lusió, perquè tot era nou. Havíem d’aprendre molt pel desenvolupament de l’objectiu que preteníem assolir amb el projecte: gestionar la roba, classificar-la, fer processos d’inserció amb les persones. I a la vegada generar guanys per poder ser solvents i garantir sous dignes per les persones d’inserció.

Recordem els viatges a Manresa a la universitat, per aprendre com impulsar una empresa d’inserció o els viatges a Barcelona per donar empenta a la Cooperativa Roba Amiga. Vam viatjar a França, a Girona i a Barcelona buscant altres realitats que ens donessin llums en el projecte de tractament de la roba.

Sempre amb alegria i ganes de veure la vida amb esperança. Acompanyant a les persones i transmetent la Bona Nova, vas ser un testimoni de Jesús. Mostrava preocupació per la gent que estava passant-ho malament, feia comentaris com: “de veritat estem accedint a les persones més necessitades amb aquest projecte”, “de veritat després d’estar amb nosaltres troben feina?”. Aquestes preguntes les feia sovint. I amb elles ens ha demostrat el seu nivell de neguit pels més desfavorits de la nostra societat o com va dir Emili Grau el dissabte en la missa d’acomiadament “estaves preocupat per rescatar als nàufrags de la nostra societat”. Una frase que podem dir molt encertada.

Sempre portarem en els nostres records les experiències i vivències que hem viscut amb tu. Aquesta aventura de Troballes encara continua i com acció de gràcies tindrem present el teu testimoni i la Bona Nova que ens vas transmetre des de l’evangeli.

Gràcies Lluís per aquest regal que ens ha donat el Senyor i tots i totes els voluntaris i voluntàries que s’aixequen cada dia per portar la Bona Notícia que Jesús els estima.

Esperem que cada siguem més en aquesta tasca de reduir la pobresa.

Facebook