Dijous Sant. Dia de l’Amor Fratern
Benvolguts/des,
El Dijous Sant és el dia de l'Amor Fratern, dia de la Fraternitat, de l'amor sense límits, virtut molt superior a la solidaritat puntual.
Seguint els passos de Jesús, hem de concebre a l'Església, com una fraternitat que viu de i per l'amor de Déu. No la podem imaginar només com una associació solidària per a la defensa de la cultura cristiana, ni per a la promoció dels valors humans, encara que aquests siguin d'inspiració evangèlica. Per això, més que discursos solidaris que buidin les nostres butxaques a favor dels pobres, necessitem conrear sentiments de fraternitat des de baix, com Jesús, que “es va fer pobre” (2Co 8,9), i “sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol,” (Fl 2,7).
L'objectiu últim de Càritas, és la desaparició de qualsevol indici de pobresa en tots els sentits; treballant des del sentit més evangèlic. Jesús no sols va donar pa, es va donar ell mateix com a pa. Si no compartim els mateixos sentiments de Crist Jesús, serà difícil sentir el germà com a carn pròpia. Només hi haurà solidaritat indolent, ideologia disfressada de cristianisme.
En la celebració del Sopar del Senyor, hem de sentir com a propi el batec del cor del germà. No podem deixar que ens inundi l'ànima, la sensació que tots els reunits a la tarda del Dijous Sant entorn d'una mateixa taula, som una mica més que veïns devots i aficionats a unes pràctiques piadoses comunes.
Avui podem sentir joiosos, el fet que Déu, ens ha donat una família, una comunitat, perquè estimem amb la mateixa tendresa i dedicació amb què estima Jesús. Tota la resta són assumptes secundaris. Ja ho va dir sant Pau: “Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria”(1Co 13, 3).
Molts cops els cristians, caiem en la temptació de dissociar el culte i la justícia, oblidant que, on no hi ha justícia i amor, no hi ha culte a Déu. Més encara. On no hi ha justícia, l'intent d'oferir un culte a Déu es converteix en una burla al qui és Pare-Mare de tots els homes i dones.
¿Què significa una assemblea reunida per a celebrar el Sopar del Senyor si allí no s'està treballant per a erradicar les divisions i distàncies feridores entre poderosos i febles, entre rics i pobres?
¿Com pot prendre de debò el Sagrament de l'amor una comunitat que no pren seriosament l'opressió i la injustícia que crucifica als homes?
¿Com es pot celebrar l'eucaristia setmanal mantenint la divisió, els abusos, els enganys i explotació entre cristians que s'acosten a compartir el mateix pa?
¿Quin sentit pot tenir esforçar-nos per la renovació litúrgica de les nostres celebracions, si no va acompanyada d'una lluita per renovar i humanitzar aquesta societat injusta?
¿Fins a quin punt sentim la presència de Jesús enmig de la nostra comunitat?
Bon Dijous Sant i Dia de l’Amor Fratern.
Joan Carles Nicuesa Vilardell. Delegat de Càritas Diocesana de Lleida
