ACOLLIR PERSONES REFUGIADES I IMMIGRADES
ÉS INICIAR  UN  ITINERARI  D’INTEGRACIÓ.

 

Els refugiats i imCodiarmigrants que arriben a Europa inicien un itinerari d’integració que ha de ser contemplat a curt termini, amb necessitats bàsiques com habitatge, salut, alimentació, assessorament jurídic i legal.

I a mig i llarg termini on la integració, el coneixement de la llengua, educació per als seus fills, treball o itineraris d’integració social i laboral, coneixement de la comunitat d’acollida i la convivència són els eixos vertebradors.

 

 

COM ES PREVEU A HORES D’ARA QUE SIGUI EL PROCÉS D’ACOLLIDA

  1. Sembla que serà el govern qui dirigeixi totes les accions per l’acollida dels refugiats, donat que la responsabilitat de coordinar depèn d’aquest i no de les Comunitats autònomes, ni dels Ajuntaments. Es parla que seran aproximadament 15.000 persones, i que arribaran en un període de dos anys.

  2. Sembla clar que l’aposta del govern és reforçar el sistema actual d’acollida als refugiats, i ja ha dotat de més pressupost a les tres entitats que treballen amb refugiats a Espanya (ACCEM, CEAR, CRE)

  3. Sembla que serà en un segon moment, quan els refugiats surtin dels dispositius preparats i arribin als nostres barris i parròquies, quan haurem d’actuar.

CRITERIS A TENIR EN COMPTE

1- Aquesta situació té la seva gènesi en els països d’origen i en interessos que motiven la intervenció de tercers països, d’aquí la rellevància de les polítiques de cooperació. És impossible treballar aquí sense l’allà i viceversa.

2- No perdre la perspectiva del marc ampli de la mobilitat humana. Hi ha un perill gran que el refugiat es consideri el bo i l’immigrant el dolent.

3- Les organitzacions d’Església, en aquesta acollida hem de tenir un caràcter subsidiari i, per això, hem de col·laborar on no arriba l’Estat però no substituir-lo en la seva responsabilitat.

4- Ja existeix una xarxa de protecció que funciona. No es tracta ara de crear un altre sistema de refugi paral·lel. En aquest sentit pensem que ara no és moment de recollir menjar, roba, ni de cercar pisos, o possibles famílies acollidores, perquè no sabem el que es necessitarà.

5- Creiem, ara com ara, que l’acollida a casa nostra no la gestionarem les entitats sociocaritatives, ni les parròquies però sí ens tocarà abordar la convivència i el treball comunitari. Les accions de convivència intercultural seran imprescindibles per promoure el mutu coneixement entre la població autòctona i els refugiats, que eviti el racisme i la xenofòbia.

6- Pensem que ara és moment d’una espera activa que cal aprofitar perquè entitats, parròquies i grups, puguem informar-nos i reflexionar per tenir principis comuns i col·laborar a preparar una estratègia diocesana coordinada i adequada d’atenció a aquestes persones.

7– Seguir entre altres, les informacions i propostes que la CoDiAR vagi oferint i fer-li arribar consultes o suggeriments.

Lleida 7 d’octubre de 2015

Per informació i contacte:

 

Seu de la CoDiAR:    Bisbat de Lleida, C/ del Bisbe, 1

Web del bisbat:          www.bisbatlleida.org

Pàgina de Facebook:  www.facebook.com/codiarlleida

Correu electrònic:      codiarlleida@gmail.com

Telèfon:                     695 807 899 (atenció de 10 a 13 i de 15 a 17 h.)

Codiar

Càritas Lleida

Voluntària

Facebook