Càritas denuncia les múltiples violències que pateixen les dones i reclama polítiques que assegurin la igualtat real

Declaració amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona

Càritas. 7 de març de 2018.- En el Dia Internacional de la Dona, Càritas vol denunciar les múltiples violències que segueixen patint les dones cada dia i insta a les administracions públiques a desenvolupar polítiques proactives per assegurar una igualtat real, l’accés als drets i la garantia d’una protecció i assistència adequades.

Objecte de violències diàries

La violència masclista es manifesta de múltiples formes, que sovint es veuen “normalitzades” pels usos que sustenten la societat patriarcal. Tot i que la desigualtat ha guanyat en visibilitat, no sempre som conscients ni són reconegudes aquestes violències diàries suportades per les dones.

Per desgràcia, sobren exemples d’aquesta realitat, com són la por a passejar soles durant la nit, els insults i comentaris masclistes, els tocaments i mirades obscenes, la situació d’infravaloració i humiliació en les ocupacions feminitzats, la persistent bretxa salarial o les xacres intolerables de l’explotació sexual, la violència de gènere i els feminicidis. Totes elles són violències interrelacionades, que s’ubiquen, fonamenten, reforcen i justifiquen des del sistema i l’atavisme patriarcals. L’exercici arbitrari i normalitzat d’aquesta violència es converteix en la seva expressió més aberrant.

Restauració de drets i de dignitat

Càritas acompanya anualment a tot Espanya a més de 25.000 dones en diferents processos d’empoderament, formació, inserció social i laboral, amb l’objectiu prioritari d’aconseguir la restauració plena dels seus drets i la seva dignitat.

Acompanyem dones en context de prostitució i ha possibles víctimes de tracta i violència de gènere a través de projectes especialitzats que alerten sobre els efectes d’estar sotmeses a violències físiques i psicològiques, i que posen l’accent en el risc que suposa que aquestes conseqüències s’estenguin a fills i filles.

De la mateixa manera, a través d’aquests projectes podem detectar les situacions inhumanes en què es troben aquestes dones, les seves dificultats en l’accés a drets humans, la manca d’una protecció real, l’accés a la sanitat i les possibilitats reals d’assegurar la seva inserció en la societat. Tot això fa necessari impulsar amb aquestes dones processos individualitzats d’escolta, de suport i d’acompanyament.

Aquesta situació ens indica que estem fracasant com a societat. Un fracàs  que es fa encara més cruel quan es posa el focus d’aquest en les dones i, en lloc de víctimes, se les converteix en responsables de la seva situació -recorrent, per exemple, al descrèdit del seu testimoni en processos judicials- i , en el fons, culpables de les violències que pateixen.

Fins quan seguirem posant la càrrega de la culpa i de la responsabilitat en la dona que no ha denunciat o que ha retirat una denúncia, i que no aconsegueix sortir del seu entorn d’explotació i de violència? Per la nostra experiència de treball amb les dones en situació de vulnerabilitat, sabem que les agressions són successos profundament traumàtics, que tenen greus conseqüències sobre el seu benestar físic, psíquic i social a curt i llarg termini. Fracassem quan no som capaços de prevenir aquestes violències ni de restaurar els danys perpetrats.

Un desenvolupament liderat per dones

Aquesta situació no es limita a la quotidianitat de les societats industrialitzades. Es tracta d’un escàndol que en el pla internacional adquireix encara més violència, especialment en aquelles situacions de pobresa i exclusió on la dona, i de forma dramàtica les nenes i adolescents, amb prou feines tenen accés a la formació i l’educació.

La nostra presència en els països del Sud, de la mà de les Càritas i les comunitats locals, ens enfronta a realitats de greu vulneració dels drets com són els matrimonis forçats, la mutilació genital, l’esclavitud, l’infanticidi femení o la violència sexual estructural .

Amb el suport a nombrosos projectes de cooperació internacional, Càritas contribueix a convertir les dones en protagonistes de les seves vides i a enfortir el seu lideratge en els processos de transformació de les seves realitats que permetin disminuir la desigualtat i eradicar les vulneracions greus de drets humans. L’experiència ens demostra que, en la mesura que són empoderades i reconegudes, les dones tenen un paper decisiu com a impulsores del desenvolupament local, l’emprenedoria social, l’autonomia familiar, la solidaritat comunitària i la construcció de la pau.

En aquest Dia Internacional de la Dona, Càritas aposta per una vida exempta de totes les violències, on cada dona pugui desenvolupar la seva vida lliurement i amb autonomia, i sigui reconeguda plenament com a persona posseïdora de drets i dignitat.

Conciliació laboral i familiar

Compartim la reclamació de Càritas Europa que, sota el lema “Iguals drets, iguals deures!”, llancen a les institucions i Governs europeus perquè trenquin els estereotips sobre les responsabilitats de cura parental en les famílies mitjançant l’aprovació de l’actual proposta de Directiva de la UE sobre l’equilibri entre la vida laboral i familiar. Creiem que aquest equilibri ofereix una oportunitat única per reduir les diferències entre pares i mares en termes de responsabilitats laborals, salarials i de cures, de facilitar l’elecció de formar una família i de promoure la participació de les dones en el mercat de treball. Defensem, per això, la proposta que Càritas Europa llança al Consell i al Parlament Europeu perquè arribin a un acord sobre la proposta de Directiva assenyalada i garanteixin una remuneració digna d’un permís parental d’almenys quatre mesos per pare. En adoptar aquesta Directiva, les institucions comunitàries estaran demostrant el seu compromís d’avançar cap a una Europa més social, com es va prometre durant la proclamació del Pilar Europeu dels Drets Socials al novembre de 2017. No hem d’oblidar que la família és una cèl·lula vital de la societat.

Canvi de actituds

Volem reivindicar, així mateix, la defensa expressa llançada per Sant Joan Pau II en la seva Carta a les dones de 1995 on expressa la seva “admiració cap a les dones de bona voluntat que s’han dedicat a defensar la dignitat de la seva condició femenina mitjançant la conquesta de fonamentals drets socials, econòmics i polítics, i han pres aquesta valenta iniciativa en temps en què aquest compromís seu era considerat un acte de transgressió, un signe de manca de feminitat, una manifestació d’exhibicionisme, i pot ser un pecat “. inspirats per aquesta exhortació i des del nostre compromís diari en la transformació de la realitat que afecta les dones en situació més precària, Càritas aposta per un canvi d’estructures i d’actituds, i llança una crida a la comunitat cristiana hi ha tota la societat per denunciar les conductes masclistes que segueixen dificultant la vida quotidiana de moltes dones, per no ser còmplices de la desigualtat hi ha ser agents actius en la construcció d’una societat de persones iguals i lliure de violències.

foto-noticia-07-03-2018

Facebook