5 DESEMBRE 2019-DIA INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT

A TOTS ELS VOLUNTARIS DE CÀRITAS

Benvolguts voluntaris i voluntàries,

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, m’agradaria compartir amb vosaltres una reflexió i, sobretot, agrair el vostre servei als últims de la societat.

Voluntariat, una vocació que encarna la compassió.

Els voluntaris sou, com li agrada dir al papa Francesc, artesans de la misericòrdia que, amb les vostres mans, amb els vostres ulls, amb la vostra escolta i la vostra proximitat, expresseu un dels desitjos més bells del cor de l’ésser humà: fer que una persona que pateix se senti estimada.

El vostre servei voluntari, que parteix del seguiment de Crist, és una vocació personal de participació social, un servei gratuït i de compromís sostingut per la transformació de la societat. No obstant això, el que distingeix aquest compromís de la resta del voluntariat social no és allò que feu, sinó les motivacions, els estímuls que provenen de la fe, l’estil, el tarannà, que és el de Jesucrist. En resum, el vostre voluntariat social és un camí, no l’únic, sinó un dels més privilegiats, per viure la nostra condició de cristians en el món, assumint la ciutadania responsable com a deixebles de Jesús.

El voluntariat en Càritas

Les persones voluntàries de Càritas es caracteritzen per:

– Ser persones compromeses amb les persones que, animades i motivades per la seva fe, creuen que és possible un canvi cap a una societat més humana i més justa. Aquest compromís és una manera de ser, una manera de viure, de relacionar-se, que impregna totes les facetes de la seva vida.

– Ser persones que viuen el compromís social en la comunitat cristiana i des de la comunitat, se senten enviades a viure la fe al carrer, on habita el sofriment. No és un privilegi, sinó un deure que sorgeix de la mateixa fe i convida a sembrar signes tangibles d’esperança.

– Ser persones que es deixen afectar pel patiment dels altres i posen el cor a la mà per dignificar aquells que són descartats de la nostra societat. La seva funció és acompanyar, mai complementar, perquè cadascú sigui l’arquitecte de la seva pròpia història i el seu desenvolupament.

– Ser persones que tenen clar que no només donen i comparteixen, sinó que també reben de les persones empobrides, i estableixen així una relació de reciprocitat, un espai d’humanitat i de trobada, per tal de ser testimonis d’una nova fraternitat.

– Ser persones obertes a totes les persones, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin. El seu servei té un caràcter universal, sense fronteres, que encarna un cosmopolitisme samarità.

– Ser persones que treballen pel bé comú, procuren crear millors condicions perquè tots puguem viure dignament, lluitant contra els mecanismes que generen pobresa i exclusió.

– Ser persones que col·laboren en la creació de xarxes comunitàries de solidaritat, de propostes i de protestes. Persones que treballen en equip i col·laboren amb altres, grups o institucions, amb l’objectiu de generar una cultura de l’encontre.

– Ser persones que creuen que el planeta i tots els seus recursos han estat confiats a tota la humanitat i per a tothom. D’aquesta manera, busquen actuar responsablement amb el medi ambient, com a veritables custodis de la casa comuna.

– Ser persones que tenen cura de la formació i cultiven una espiritualitat que fomenti i sustenti el seu servei. Necessiten fonamentar el seu ésser i el seu treball.

Reconeixement de la generositat

A Caritas reconeixem i agraïm el vostre servei als més vulnerables. També donem un gran valor i agraïm la participació de totes les persones voluntàries d’altres religions i les no creients, però que tenen un gran cor i que han confiat en Càritas per prestar els seus serveis. El món necessita persones capaces de contrarestar l’individualisme i la indiferència amb les seves vides.

Reptes d’acció voluntària.

Davant dels riscos socials que generen la pobresa i l’exclusió, els reptes de l’acció voluntària passen pels quatre “C” de Càritas:

Ciutadania responsable i participativa com a compromís pel bé comú davant d’una democràcia buida de contingut ètic i redistributiu i desafecció per la política.

Comunitat i comunió, davant de la desvinculació social, fruit de l’individualisme postmodern.

Compassió, que es tradueix en el compromís d’acompanyar els més vulnerables i per un canvi social que ajudi a superar la desigualtat i l’exclusió social.

Cura, com a responsabilitat compartida, davant els canvis demogràfics, que dificulta la cura dels més petits, de les persones ancianes i de les dependents.

Felicitats i moltes gràcies el Dia Internacional del Voluntariat!

Vicente Martín Muñoz

Delegat Episcopal de Càritas Española

Facebook